La Nostra Història

Ubicant-nos

La Vall de Can Masdeu està ubicada a la part més baixa de la serra de Collserola, just a sobre del barri de Canyelles a Barcelona. Durant segles la serra de Collserola ha estat un espai ple de vida, tant de plantes i animals com de pageses i pastors. Tot i així, al llarg del temps s’ha anat degradant degut al creixement dels nuclis urbans i la proliferació de noves infraestructures. Encara que no tot són males noticies; segueixen mantenint-se relativament ben conservades unes 9.000 ha i la serra ha estat declarada Parc Natural. El projecte de Can Masdeu forma part de les resistències populars a la metàstasis urbana, recuperant l’ús comunitari i els usos tradicionals agroforestals a la vall.

¿Vols saber més? Pots seguir llegint, t’expliquem encantades!

L’estira i arronsa entre Ús i Propietat

Et preguntaràs si Can Masdeu és un espai okupat o si és un espai cedit, per la cantidad d'anys que duu en marxa. És una gran pregunta i la resposta és bastant senzilla. Però per respondre-la ens hem de remuntar al principi del projecte.

La Vall de Can Masdeu es va okupar l’hivern del 2001 i pocs mesos després, al maig del 2002, va viure un intent de desallotjament, ja que la propietat, la fundació de patrimoni de l’Hospital de Sant Pau, va engegar un procés penal. Així es va iniciar una resistència no violenta que es va allargar tres dies, fins que l’estat i condicions de salut de les persones que resisteixen penjades a les façanes ja estava molt al límit, al haver-se prohibit que rebessin aigua, abric i menjar. En aquell moment es suspèn el desallotjament, doncs el jutge considera que “el dret a la vida està per damunt del dret a la propietat” ¿Té tot el sentit, oi?

Tot i aquesta victòria, la fundació sol·licita repetir el desallotjament, ignorant que el mateix jutge, l'Audiència Provincial i la Fiscalia de Catalunya reconeixen que Can Masdeu és un projecte d'ús social i desaconsellen la via penal. Mesos després, i assumint que tenen les de perdre, opten per retirar-se i organitzen un contraatac, aquesta vegada per la via civil. I és en aquest marc que al febrer del 2005 se sentència que el patronat té dret a recuperar l'ús de l'edifici. Tot i això, es reconeix la legitimitat del projecte actual i s'insta les parts a “posar-se d'acord”. Des de llavors vivim okupant, sota l'amenaça d'aquest possible desallotjament que fins ara no s'ha exercit i explorant altres opcions. Toquem fusta!

No creieu, però, que a la vall li han faltat pretendents. Us expliquem algunes de les idees que s'han proposat des dels anys 90. Algunes són realment molt boges! Primer es volia traslladar el Zoo de Barcelona, després traslladar una part de la presó de La Model, més endavant fer una àrea residencial privada per a metges jubilats afiliats al Col·legi de Metges de Catalunya i, finalment, es planifica un centre d'accés a Collserola i un alberg juvenil. Cap d'aquestes propostes no ha tirat endavant.

El que ens preguntem és perquè aquesta ànsia de treure rendiment econòmic d'un espai que ja és ple de vida -i a cost zero per les arques públiques- quan el patrimoni de la Fundació de l'Hospital de Sant Pau ja inclou més de 1000 immobles? És clar que la terra s'entén com una mercaderia; i en el cas de terrenys propers a les grans ciutats ja ni t'explico. Potser per això costa tant imaginar la possibilitat de deixar la Vall de Can Masdeu tal com està. Qualsevol diria que en aquesta societat el dret de propietat està per sobre del dret dús, no? 😉

Però seguim amb la història. Per trencar amb la lògica que els qui van deixar en desús la finca durant 50 anys gaudeixen del dret a fer i desfer, denunciem l'abandó negligent, l'especulació, l'opacitat i el maneig vertical amb què el patronat ha tractat el patrimoni a la vall. I no, no guanyem aquest litigi, però sí que podem dir que per primera vegada una querella d'aquest tipus és acceptada a tràmit. 10 anys després el temps ens dóna la raó i es destapa el truc: separar la gestió hospitalària de la gestió del patrimoni en dos patronats diferents. És a dir, l'hospital aplica retallades sanitàries mentre el patrimoni immobiliari es desentén i no aporta fons en temps de crisi.

Sant Llàtzer es el futuro

Val a dir que quan parlem del “patrimoni a la vall” no parlem només de l'antiga leproseria de Can Masdeu. La propietat de 35 inclou també altres zones, especialment l'edifici de Sant Llàtzer, un hospital de 7500 m2 que corona el fons de la vall i que mai no ha donat servei hospitalari. De fet, ja fa prop de 60 anys que està abandonat i només s'utilitza com a residència del vigilant i com a magatzem. Per aquesta raó el 2016 vam llançar la campanya "Ressuscitem Sant Llatzer?" on es planteja per part de diversos col·lectius la possibilitat de reclamar l'espai i destinar-lo a usos més interessants, més comuns i menys privatius. No és mala idea, oi? En el proper capítol us expliquem com ha evolucionat aquesta reivindicació.

Revolució acompanyant i sent acompanyades

A la gestació del projecte de Can Masdeu es troba el Moviment per la Justícia Global. Nutrim i som nodrides a les mobilitzacions contra l'Europa del Capital durant la cimera de caps d'estat de la UE a Barcelona (2002), per aturar invasió de l'Iraq (2003) o en resposta a la repressió policial patida per un company durant una acció de desobediència civil no violenta a la cimera del G8 d'Aubanne (2004). El 2007 vam impulsar espais com la Xarxa pel Decreixement o la Xarxa Agroecològica. L'any 2011 vam viure a fons l'ocupació indignada de les places del 15M i 19J.


A Nou Barris ens sumem a la densa trama associativa (sense oblidar bons amics a Horta). I de fet sempre recordem amb orgull que des de l'any 2004 la Xarxa d'Equipaments de Nou Barris considera per unanimitat que la Vall de Can Masdeu és “un equipament més del districte”. Alhora, amb les xarxes ecologistes i agroecològiques hem treballat per la sobirania alimentària, contra els transgènics, en defensa de Collserola i per una transició ecosocial digna d'aquest nom. Vaja, que ens hem entrellaçat de moltes maneres amb l'objectiu comú de superar l'atzucac de la Gran Acceleració.


Al llarg dels anys defensem espais comunitaris, contagiem la ruralització urbana i expropiem la dignitat habitacional. El 2012 organitzem la campanya Baixem Collserola a la Ciutat, que junta tècnics i associacions preocupats per l’anunci municipal de convocar un concurs d’idees per intervenir amb “16 portes” a la solana de Collserola. El 2015 Permacultura Barcelona impulsa varis projectes a la vall, algun dels quals han mutat amb el temps. És el cas del Bosc Comestible, substrat del que avui és l’amenaçada “Rampa Comestible”.

Des del 2017 col·laborem amb Ruralitzem, espai de coordinació agroecològica local. I des del 2019 intentem recuperar la Bassa Gran per assegurar una reserva d'aigua davant del creixent estrès hídric provocat per la crisi climàtica. Alhora, i des del 2021, la campanya per ressuscitar Sant Llàtzer es reinventa. Ara proposem un centre de Justícia Climàtica que anomenem La Casa dels Futurs. Al seu torn, amb el projecte Alimentem Collserola impulsem la recuperació dels ramats a la solana.

I fins aquí hem arribat, de moment. No sempre ha estat fàcil. En els darrers temps la comunitat de l'habitatge ha viscut un conflicte intern que l'ha disgregat i mutat. Però seguim endavant, canviant de pell, aprenent dels errors i consolidant els encerts. Porosos però arrelats. Esperem haver-te ajudat a ubicar el nostre projecte en constant evolució. I quan puguis, vine a veure'ns, que hi ha coses que les paraules no poden transmetre.

caCAT